21 d'octubre

 

El 21 d’octubre vam fer una sessió exclusivament dedicada a fer practiques hipotètiques amb els company.   

Vam treballar dos grups diferents, la Celia i jo, i el Pau.

La Celia i jo vam fer primer la nostra sessió enfocada cap a nenes de sis anys que van a un col·legi de monges. En aquesta sessió teníem com a objectius: treballar la confiança, tant el en grup com en elles mateixes; la desinhibició, i començar a tractar l’obra de final de curs.

Degut a aquests objectius vam proposar els següents exercissis:

-Escolta corporal amb l’exercici de la formiga.

-Explicar el conte de La Nana Bunilda (obra final).

-Estàtues .

-Castell  de les sorpreses.

-El joc del so.

-El mirall. 

-El rei.

(Tots els jocs es troben redactats a els documents  que ens va passar la Maria).

 

Quan vam acabar la nostra classe vam passar a fer la del Pau. Ell havia de fer classe a adults.

En pau va decidir fer els següents exercissis:

-Zip zap boing.

-Caminar per l’espai.

-Caminar i jugar amb les intencions d’una frase que prèviament ell ens havia dit.

 

Quan el Pau va finalitzar la sessió vam passar a comentar el que havia passat, i es van fer les següents observacions per part del grup:

-Tenim tendència a fer de

“Chearleader”, i el professor no ha d’animar contínuament a l’alumne.

-Hem de deixar un espai pel silenci, on l’alumne tingui temps a entendre com es l’exercici, i què està fent ell.

-També es va comentar que tenim por, i  hem de mostrar tranquil·litat, sinó l’alumne es contagia d’això.

-L’ús d’imaginaris es una gran eina pel control de la classe, i per que l’alumne entri dins del joc.

-Hem de tenir diversos recursos per quan la classe entra en descontrol, i volem que el grup ens faci cas. Picar de mans i fer “shhh shhh” pot ser un.

-No renyar a l’alumne, en particular a l’adult, perquè l’alumne no és el teu enemic.

-Va bé que l’adult al començar la classe tingui un exercici per centrar-se. Ara ja són a la classe de teatre.

-Cal que ens fixem en els errors i ens parem a corregir-los.

 

Finalment la Maria va explicar com explicar el “zip zap boing”: Hem de fer-ho pas per pas, “trozejar” l’exercisi.

SESSIÓ 08-10-2020

Hem començat la sessió amb un petit escalfament de coordinació per despertar els dos hemisferis del cervell. 

Primer exercici: Alcem les mans davant nostre i tanquem tots els dits excepte el dit petit de la mà esquerra i el dit índex de la mà dreta. L’exercici consisteix en intercanviar els dits aixecats de cada mà. És a dir, si hem començat tenint el dit petit de la mà esquerra aixecat l’hem de passar a la dreta i el mateix amb el dit índex. Es pot anar més lent si un ho necessita i per més dificultat es pot realitzar creuant les mans.

El segon, el “caçador”: També és un exercici de mans. Les alcem davant nostre, posem la mà dreta en el símbol de la pau(dit índex i cor aixecats) i la mà esquerra com una pistola apuntant la mà dreta(dit polze i índex amunt). Un cop tenim aquesta posició fem tres petits moviments a la dreta, com si la pistola perseguís el conill i allà intercanviem els rols de les mans, com abans. Per augmentar la dificultat també es pot creuar com l’exercici anterior i el resultat seria el següent:

El tercer, el pèndol de Lecoq: Començarem amb la mà dreta alçada(amb el palmell mirant endavant) i la mà esquerra davant la nostra cara(amb el palmell en direcció a nosaltres). El moviment serà continu i simultani. Deixarem caure la mà dreta(per fora) i amb l’impuls arribarà davant la nostra cara com estava l’esquerra, i aquesta resseguirà la part esquerra del crani fins arribar al clatell i allà alçarà el braç fins que quedi completament estirat, intercanviant així els rols de cada mà.

Acabat l’escalfament, hem continuat llegint els post-its que vam escriure i col·locar a la primera sessió per plantejar-nos què fariem després de rebre aquesta trucada telefònica que ens oferia fer classes. Però abans de seguir amb aquest plantejament hem escollit quina seria la situació ideal que voldríem com a professors si arribés aquesta trucada. El cas seria el següent:

• Edat alumnes: 14 a 17 anys. 

• Quantitat: Entre 10 i 12 alumnes.

• Les classes serien una activitat extraescolar. Ells han decidit fer-les i són conscients que els seus pares paguen perquè ells siguin allà. 

• No és cap centre religiós, ni tots coincideixen en les seves creences.

• Han estat junts abans com a grup de teatre i tenien una molt bona dinàmica grupal i un bon professor/a. 

• Nivell: Baix - Mig

• Hi ha taller final, pressupost per atrezzo, data d’estrena, teatre, tècnic i nosaltres decidim la durada de l’obra. 

• Una setmana de residència al teatre.

• Aula: Gran, llum natural, parquet, aire condicionat i calefacció, impressora, taules, cadires, equip de música…

• Programa propi. El creem nosaltres.

• Tipologia de teatre(físic, visual, text,...): Nosaltres decidim.

• Horari: 2 hores per sessió, 2 dies a la setmana amb un dia de descans entremig com a mínim.

• 9 mesos de classe.

Al decidir la situació ideal de les classes que farem ens hem separat en dos grups per escollir com començarem a organitzar-ho i quin serà el plantejament inicial. Després de reflexionar ens hem ajuntat els dos grups i hem compartit la nostra reflexió, que més endavant hem ordenat cronològicament. En general, els dos grups hem coincidit bastant i el plantejament seria el següent:

1. OBJECTIUS: Decidir què volem treballar, de manera personal i grupal. 

2. METODOLOGIA

3. CALENDARI (deadlines): Plantejar el temps dedicat a cada cosa.

4. INVESTIGAR L’ESCOLA per saber més aviat l’ambient, què busquen, la metodologia,...

5. TREBALL DE CAMP “pedagogia”

6. MATERIAL: llistat d’exercicis…

7. OPCIONS D’OBRA (taller final)

8. VIES DE COMUNICACIÓ: Amb l’alumne (whatsapp, correu,...)

9. PRIMERA SESSIÓ: Organitzar primera classe (exercicis presentació, escalfament, ritual,...)

Finalment, abans de fer la pausa, hem vist que faltava un punt molt important que ens havíem deixat que és l’AVALUACIÓ. Hem de poder avaluar els alumnes en algun moment. Pot ser de manera conscient o sense que els alumnes ho sàpiguen i al final puguin veure una evolució. A la següent sessió es parlarà de diferents maneres que podem fer servir per avaluar als alumnes.

Després de la pausa hem fet un mural amb post-its on ens preguntàvem quins eren els objectius del teatre, d’apuntar-s’hi, i de què pot servir. Algunes de les propostes han estat aquestes:

• Consciència del propi cos

• Reconeixement d’emocions i sensacions

• Aprendre a escoltar

• Per la vergonya

• Transmetre idees pròpies

• Per perdre la por al ridícul

• Conèixer altres cultures

• Queixa política i social

• Treball en equip i amb gent diferent

• Millorar articulació, comunicació, formulació de frases

• Guanyar confiança en un mateix i/o altres

• Explorar la creativitat

• Per passar-s’ho bé

• Socialitzar

Entre moltes d’altres.

I per últim l'hem, més o menys, ordenat per grups: 

Estel Folch Mas

Segona classe (7 Octubre 2020)

REFLEXIÓ SOBRE L'ESCALFAMENT REALITZAT A LA PRIMERA CLASSE: 

Aquesta segona sessió va estar centrada en la reflexió sobre l'escalfament realitzat a la primera classe, i introduint-nos en els objectius de les classes i sobre el nostre rol del professor. 

Primerament vam recordar tots els exercicis de l'escalfament per arribar a una conclusió del per què la Maria va escollir aquests exercicis per a la primera classe de pedagogía amb nosaltres.

Partim de la base que som un grup que ja ens coneixem i tenim confiança i els exercicis ja introdueixen molts dels conceptes que ja tenim integrats. Si fóssim un grup nou no seria adequat. 
La suma d'exercicis evolutius sense parada es per crear una dinàmica i una concentració general del grup. 
També ajuden al professor a conèixer els alumnes qui es més o te més de què del grup. Per exemple, a l'exercici de conduir a tot el grup amb la mà, es pot veure fàcilment qui agafa la iniciativa, qui deixa ràpidament el lideratge, qui no ho intenta, qui dubta, etc.

Edat adequada fer aquest tipus de escalfament a partir dels 12-13. 

A l'hora de portar preparat tots els exercicis súper pensats, sempre podràs introduir i afegir més coses al concepte del mateix exercici (sempre a poc a poc, N+1) encara que potser al final es converteixi en un altre. Això dependrà si el grup ho permet i de com respongui a les consignes.
També podem fer això, per aconseguir els nostres objectius majors al llarg del curs, per exemple que els alumnes es toquin, anar introduint consignes al llarg de les sessions. Així que les sumes serán més lentes però l'alumne no serà conscient directament i les podrà integrar amb més facilitat. 

Per a molts alumnes el teatre evoca una estona de joc al seu dia a dia, i per tal de tenir comoditat, confiança i deixar-se anar les classes, els exercicis han de introduir elements de humor i diversió. 
A l'hora de preparar un escalfament hem de ser molt conscients a on volem arribar. I amb aquest criteri escollir els exercicis. Si el cos de la classe hi introduirem un text, per exemple, hem de fer el mateix d'alguna manera a l'escalfament. 

Debat sobre enllaçar els exercicis que vam realitzar: vam arribar a la conclusió que nosaltres, com alumnes d'un cicle professional podem mantenir una concentració durant tota la classe encara que es vagi parant. En canvi, un grup d'extraescolar, de nens més petits o simplement que sigui un grup dispers necessiten un focus d'atenció continu per no sortir de la guia de al classe que estás demanant. La concentració s'entrena. 

L'utilització de l'imaginari es una bona manera de fer les transicions dels exercicis. Un imaginari ha de venir a poc a poc, que evoluciona. Per exemple, primerament crear un ambient, on cadascú tingui llibertat per decidir com es l'espai o la cosa. Potser el més indicat seria un ambient realista que haguéssim viscut tots i poguéssim reconèixer les sensacions. I a continuació entrar més en la ficció lligant amb altres exercicis. 

El terme "Disimulando... disimulando..." que indica que no cal aplicar força sobre el grup per a que facin una cosa que de primeres pot sonar brusc, si nó que, a partir de estratègies portem a l'alumne a fer allò que volem sense que se senti rar. L'objectiu es fer succeir allò de la forma més natural. 

També vam parlar sobre les metodologies dels nostres propis professors i com són de diferents entre ells. Arribant a la conclusió que la nostra pròpia metodologia i quin professor seriem dependrà de la nostra personalitat. Encara que no sempre ens podem quedar en un mateix rol sempre. Vam arribar a la conclusió que hi ha qui és un professor més proper amb qui s'implanta confiança o també aquell que marca distàncies...

Al final de la classe van reflexionar sobre el nostre propi rol de professor. Fer-nos a nosaltres mateixos preguntes, per exemple, que reparteix el text del taller ell mateix o deixa que hi participin els alumnes, valoro el procés o el resultat, cóm seria la meva estratègia davant de l'error, etc. 

Jordina Estrada

Sessió teòrica del dilluns 12 d'octubre de 2020: "LA PLANIFICACIÓ".

INICI DE LA SESSIÓ:

La Maria Castillo enuncia què treballarem en aquesta sessió. De fet, comença comentant que ha adaptat la classe en funció del què vam parlar a l'anterior i diu que aplicarà un canvi de metodologia. Avui la classe és teòrica.

A continuació dedica uns minuts a recordar entre tots els conceptes apresos fins ara. Això ens serveix per a fer memòria, però també per acabar d'aclarir conceptes i veure si els anem assolint correctament. La Maria pren el rol de guia en un "debat" llençant preguntes com: "què hem fet fins ara?". La Maria facilita que ens sentim còmodes per a respondre. Ens escolta i ens guia. Reflexionem breument i arribem a:

• Com planificar les classes
• Preguntes a fer-nos quan ens proposen una feina
• Rols del professor
• Objectius

També comença a introduir el concepte d'avaluació. Sempre s'ha de tenir present quina utilitat té i com s'enfoca, per a que sigui productiva. Afegeix que la nota numèrica s'hauria d'evitar en el teatre.

COR DE LA SESSIÓ:

Ens planteja una Proposta de Planificació en 8 punts que il·lustra amb exemples i anècdotes reals (fa més entenedora i amena la classe i ens manté atents) i fomenta la participació (de tal manera que anem reflexionant a la vegada que ens va introduint conceptes):

1. OBJECTIUS - QUÈ?
• Com marcar els objectius?
1. Sabent qui/com ets tu com a professor, pensant en com ets com a alumne.
2. Coneixent el grup (3 o 4 sessions).
• Fixar entre 3 i 5 objectius. N'hi ha de 4 tipus:
• DISCIPLINA TEATRAL
• DINÀMIQUES DE GRUP
• CREIXEMENT PERSONAL
• SOCIALS/POLÍTICS
2. ESTRATÈGIES - COM?
• Per a cada objectiu, marcar estratègies.
3. AVALUACIÓ - COM SABRÉ QUE HO HE ACONSEGUIT?
• Per a cada objectiu, marcar paràmetres d'avaluació.
• Exemple de cas que ens planteja la Maria i que anem resolent entre tots a mode de debat:
• Què? Reduir la dispersió.
• Com? Lligant exercicis/transicions. Treballant música. Fent pagar penyora "divertida". Jugant amb el nivell de dificultat. Acotant els espais/moments de "fer" vs "parlar". Ocupant a cadascú amb una tasca. Incloent càrrega física.
• Com sabré que ho he aconseguit? Ex: "Ocupant a cadascú amb una tasca" ho avalues veient si "fan el que els has demanat".

Avui, dimarts 29 de setembre de 2020, hem tingut el plaer de començar les classes de Pedagogia Teatral amb ni más ni menos que Maria Castillo. 

Segons ens ha explicat, la metodologia de les classes serà reflexionar en equip sobre com hauria de ser una classe, prepararem sessions de classes específiques i, en resum, ens n’encarregarem d’aprendre com ajudar a professors de teatre amb crisis existencials i dubtes sobre la seva metodologia per, algun dia, saber com aplicar aquestes mateixes eines a nosaltres mateixos. 

Avui hem començat l’escalfament caminant a un ritme normal, sempre amb corporalitat i actitud d’escenari. Anem parant i som conscients de l’espai, omplim els buits que queden. Al principi, la Maria ens xiva quan hem de parar. Després, ho xiva un de nosaltres fins que, amb escolta grupal, parem alhora sense que ningú digui res. Poc a poc, ens encomanen accions per anar sumant; un de nosaltres comença a córrer i, quan para, un altre li fa el relleu, i així successivament. Un altre s’asseu a una cadira, un altre s’hi puja, un altre s’estira al terra i un a cavallet d’un altre. Sempre hi ha algú fent cadascuna de les accions = treballem l’escolta grupal i la mirada panoràmica. 

Després entra la Maria amb un maletí. Tots el mirem i creuem mirades entre nosaltres. Ens canviem de posició amb la persona que ens mira, en rotllana. Després ens assenyalem i tornem a canviar-nos de lloc amb dita persona. Seguidament, ens deixem encantar per una mà que ens mana, i el cos va rere seu, seguint els moviments, fins que tot el grup acaba seguint una sola mà, la qual va canviant segons la direcció que prenem; el líder canvia contínuament. Li busquem un final a l’exercici. 

Una pausa (pipí, aigua, cigarro…).

Després de la piti-pausa, la Maria Castillo ens inunda a post-its, on hem d’escriure què creiem que hauriem de preguntar si algú ens truqués de sobte per contractar-nos per fer classes de teatre. Semblava que no, però entre tots se’ns acuden desenes de preguntes que pengem per grups a mode de mural a la paret. He aquí la prueba:

Surten idees com:

- Quin tipus de classes se'ns demana?

- Hi ha gent amb necessitats especials?

- Idioma?

- On?

- Experiència dels alumnes?

- Hi haurà taller final?

- Els alumnes venen voluntàriament? Gratis o pagant?

- L'objectiu és el teatre en sí o és un mitjà per treballar altres coses? Quines?

- Se'ns pagarà a preu tancat o per hora?

- Contractats o d'autònoms?

- Quin nombre de classes hi ha previstes?

- Quina serà la durada de les classes?

- Es requerirà material? En cas positiu, de quin es disposa?

i més...

Totes les idees barrejades:

Ordenades per idees: