REFLEXIÓ SOBRE L'ESCALFAMENT REALITZAT A LA PRIMERA CLASSE:
Aquesta segona sessió va estar centrada en la reflexió sobre l'escalfament realitzat a la primera classe, i introduint-nos en els objectius de les classes i sobre el nostre rol del professor.
Primerament vam recordar tots els exercicis de l'escalfament per arribar a una conclusió del per què la Maria va escollir aquests exercicis per a la primera classe de pedagogía amb nosaltres.
Partim de la base que som un grup que ja ens coneixem i tenim confiança i els exercicis ja introdueixen molts dels conceptes que ja tenim integrats. Si fóssim un grup nou no seria adequat.
La suma d'exercicis evolutius sense parada es per crear una dinàmica i una concentració general del grup.
També ajuden al professor a conèixer els alumnes qui es més o te més de què del grup. Per exemple, a l'exercici de conduir a tot el grup amb la mà, es pot veure fàcilment qui agafa la iniciativa, qui deixa ràpidament el lideratge, qui no ho intenta, qui dubta, etc.
Edat adequada fer aquest tipus de escalfament a partir dels 12-13.
A l'hora de portar preparat tots els exercicis súper pensats, sempre podràs introduir i afegir més coses al concepte del mateix exercici (sempre a poc a poc, N+1) encara que potser al final es converteixi en un altre. Això dependrà si el grup ho permet i de com respongui a les consignes.
També podem fer això, per aconseguir els nostres objectius majors al llarg del curs, per exemple que els alumnes es toquin, anar introduint consignes al llarg de les sessions. Així que les sumes serán més lentes però l'alumne no serà conscient directament i les podrà integrar amb més facilitat.
Per a molts alumnes el teatre evoca una estona de joc al seu dia a dia, i per tal de tenir comoditat, confiança i deixar-se anar les classes, els exercicis han de introduir elements de humor i diversió.
A l'hora de preparar un escalfament hem de ser molt conscients a on volem arribar. I amb aquest criteri escollir els exercicis. Si el cos de la classe hi introduirem un text, per exemple, hem de fer el mateix d'alguna manera a l'escalfament.
Debat sobre enllaçar els exercicis que vam realitzar: vam arribar a la conclusió que nosaltres, com alumnes d'un cicle professional podem mantenir una concentració durant tota la classe encara que es vagi parant. En canvi, un grup d'extraescolar, de nens més petits o simplement que sigui un grup dispers necessiten un focus d'atenció continu per no sortir de la guia de al classe que estás demanant. La concentració s'entrena.
L'utilització de l'imaginari es una bona manera de fer les transicions dels exercicis. Un imaginari ha de venir a poc a poc, que evoluciona. Per exemple, primerament crear un ambient, on cadascú tingui llibertat per decidir com es l'espai o la cosa. Potser el més indicat seria un ambient realista que haguéssim viscut tots i poguéssim reconèixer les sensacions. I a continuació entrar més en la ficció lligant amb altres exercicis.
El terme "Disimulando... disimulando..." que indica que no cal aplicar força sobre el grup per a que facin una cosa que de primeres pot sonar brusc, si nó que, a partir de estratègies portem a l'alumne a fer allò que volem sense que se senti rar. L'objectiu es fer succeir allò de la forma més natural.
També vam parlar sobre les metodologies dels nostres propis professors i com són de diferents entre ells. Arribant a la conclusió que la nostra pròpia metodologia i quin professor seriem dependrà de la nostra personalitat. Encara que no sempre ens podem quedar en un mateix rol sempre. Vam arribar a la conclusió que hi ha qui és un professor més proper amb qui s'implanta confiança o també aquell que marca distàncies...
Al final de la classe van reflexionar sobre el nostre propi rol de professor. Fer-nos a nosaltres mateixos preguntes, per exemple, que reparteix el text del taller ell mateix o deixa que hi participin els alumnes, valoro el procés o el resultat, cóm seria la meva estratègia davant de l'error, etc.
Jordina Estrada
Aquesta segona sessió va estar centrada en la reflexió sobre l'escalfament realitzat a la primera classe, i introduint-nos en els objectius de les classes i sobre el nostre rol del professor.
Primerament vam recordar tots els exercicis de l'escalfament per arribar a una conclusió del per què la Maria va escollir aquests exercicis per a la primera classe de pedagogía amb nosaltres.
Partim de la base que som un grup que ja ens coneixem i tenim confiança i els exercicis ja introdueixen molts dels conceptes que ja tenim integrats. Si fóssim un grup nou no seria adequat.
La suma d'exercicis evolutius sense parada es per crear una dinàmica i una concentració general del grup.
També ajuden al professor a conèixer els alumnes qui es més o te més de què del grup. Per exemple, a l'exercici de conduir a tot el grup amb la mà, es pot veure fàcilment qui agafa la iniciativa, qui deixa ràpidament el lideratge, qui no ho intenta, qui dubta, etc.
Edat adequada fer aquest tipus de escalfament a partir dels 12-13.
A l'hora de portar preparat tots els exercicis súper pensats, sempre podràs introduir i afegir més coses al concepte del mateix exercici (sempre a poc a poc, N+1) encara que potser al final es converteixi en un altre. Això dependrà si el grup ho permet i de com respongui a les consignes.
També podem fer això, per aconseguir els nostres objectius majors al llarg del curs, per exemple que els alumnes es toquin, anar introduint consignes al llarg de les sessions. Així que les sumes serán més lentes però l'alumne no serà conscient directament i les podrà integrar amb més facilitat.
Per a molts alumnes el teatre evoca una estona de joc al seu dia a dia, i per tal de tenir comoditat, confiança i deixar-se anar les classes, els exercicis han de introduir elements de humor i diversió.
A l'hora de preparar un escalfament hem de ser molt conscients a on volem arribar. I amb aquest criteri escollir els exercicis. Si el cos de la classe hi introduirem un text, per exemple, hem de fer el mateix d'alguna manera a l'escalfament.
Debat sobre enllaçar els exercicis que vam realitzar: vam arribar a la conclusió que nosaltres, com alumnes d'un cicle professional podem mantenir una concentració durant tota la classe encara que es vagi parant. En canvi, un grup d'extraescolar, de nens més petits o simplement que sigui un grup dispers necessiten un focus d'atenció continu per no sortir de la guia de al classe que estás demanant. La concentració s'entrena.
L'utilització de l'imaginari es una bona manera de fer les transicions dels exercicis. Un imaginari ha de venir a poc a poc, que evoluciona. Per exemple, primerament crear un ambient, on cadascú tingui llibertat per decidir com es l'espai o la cosa. Potser el més indicat seria un ambient realista que haguéssim viscut tots i poguéssim reconèixer les sensacions. I a continuació entrar més en la ficció lligant amb altres exercicis.
El terme "Disimulando... disimulando..." que indica que no cal aplicar força sobre el grup per a que facin una cosa que de primeres pot sonar brusc, si nó que, a partir de estratègies portem a l'alumne a fer allò que volem sense que se senti rar. L'objectiu es fer succeir allò de la forma més natural.
També vam parlar sobre les metodologies dels nostres propis professors i com són de diferents entre ells. Arribant a la conclusió que la nostra pròpia metodologia i quin professor seriem dependrà de la nostra personalitat. Encara que no sempre ens podem quedar en un mateix rol sempre. Vam arribar a la conclusió que hi ha qui és un professor més proper amb qui s'implanta confiança o també aquell que marca distàncies...