El 21 d’octubre vam fer
una sessió exclusivament dedicada a fer practiques hipotètiques amb els
company.
Vam treballar dos grups
diferents, la Celia i jo, i el Pau.
La Celia i jo vam fer primer
la nostra sessió enfocada cap a nenes de sis anys que van a un col·legi de
monges. En aquesta sessió teníem com a objectius: treballar la confiança, tant el en grup com en elles
mateixes; la desinhibició, i començar a tractar l’obra de final de curs.
Degut a aquests
objectius vam proposar els següents exercissis:
-Escolta corporal amb l’exercici
de la formiga.
-Explicar el conte de La
Nana Bunilda (obra final).
-Estàtues .
-Castell de les sorpreses.
-El joc del so.
-El mirall.
-El rei.
(Tots els jocs es
troben redactats a els documents que ens
va passar la Maria).
Quan vam acabar la
nostra classe vam passar a fer la del Pau. Ell havia de fer classe a adults.
En pau va decidir fer
els següents exercissis:
-Zip zap boing.
-Caminar per l’espai.
-Caminar i jugar amb
les intencions d’una frase que prèviament ell ens havia dit.
Quan el Pau va finalitzar
la sessió vam passar a comentar el que havia passat, i es van fer les següents observacions
per part del grup:
-Tenim tendència a fer
de
“Chearleader”, i el professor
no ha d’animar contínuament a l’alumne.
-Hem de deixar un espai
pel silenci, on l’alumne tingui temps a entendre com es l’exercici, i què està fent
ell.
-També es va comentar
que tenim por, i hem de mostrar tranquil·litat,
sinó l’alumne es contagia d’això.
-L’ús d’imaginaris es
una gran eina pel control de la classe, i per que l’alumne entri dins del joc.
-Hem de tenir diversos
recursos per quan la classe entra en descontrol, i volem que el grup ens faci
cas. Picar de mans i fer “shhh shhh” pot ser un.
-No renyar a l’alumne,
en particular a l’adult, perquè l’alumne no és el teu enemic.
-Va bé que l’adult al
començar la classe tingui un exercici per centrar-se. Ara ja són a la classe de
teatre.
-Cal que ens fixem en
els errors i ens parem a corregir-los.
Finalment la Maria va
explicar com explicar el “zip zap boing”: Hem de fer-ho pas per pas, “trozejar”
l’exercisi.